Crec, personalment, que ningú no fa res per preservar els recursos que el mar ens dóna; ningú no hi planta res per després poder-hi recollir. Només recollim i embrutim, i això porta, sens dubte, a la degradació i destrucció del medi i dels recursos naturals tan valuosos que tenim.

Part de la meva feina és portar grups de persones a fer immersió, i un dels llocs més habituals per fer-ho són, per descomptat, les Illes Formigues. Però els últims anys molts clients s’han queixat del fet que, malgrat la bellesa del seu fons, hi faltava fauna. Això va fer que comencés a pensar que havíem de fer alguna cosa; fou llavors que un dia, parlant amb la Gemma, vàrem descobrir que teníem la mateixa inquietud.

Caldria, per tant, crear espais protegits, on la flora i la fauna creixessin sense suportar les agressions dels humans; i també, crear un viver al voltant de les Illes Formigues, com ja s’ha fet a molts llocs del món en casos similars, amb uns resultats excel·lents, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic.

Estic segur que tots pensem que cal prendre les mesures adients per aturar aquesta degradació. Per aquesta raó, opino que, primer de tot, s’ha de protegir la zona,  ja que, si no ho fem i deixem que tot segueixi de la mateixa manera, els recursos i fons marins que tenim moriran i ho lamentarem profundament.

Aquest objectiu mai no podrà ser possible si la societat civil i els sectors professionals que viuen del mar no es posen d’acord per tal de crear un viver que portaria beneficis i esdevindria un punt de referència a la Costa Brava.

Isabel Ruiz i Margalef