Què és la Junta d’Arbres de Calonge?
Introducció i origen
La Junta d’Arbres de Calonge i Sant Antoni és una associació local fundada amb l’objectiu de promoure la natura, la conservació del medi ambient i la implicació activa de la comunitat en la protecció del patrimoni natural del municipi. El nom de l’associació evoca les antigues reunions que es feien sota un arbre, especialment sota el Pi Gros, un arbre emblemàtic del poble. Aquestes reunions eren una tradició comunitària on els veïns debatien sobre qüestions col·lectives i socials, en un espai natural que fomentava la relació entre les persones i el seu entorn.
Filosofia i objectius de l’associació
La Junta d’Arbres es fonamenta en tres pilars fonamentals que reflecteixen el seu compromís amb el medi ambient i la comunitat:
- Connexió amb la natura: L’associació busca inspirar els veïns de Calonge i Sant Antoni a explorar i gaudir de l’entorn natural. Organitza activitats, sortides i tallers que permeten als participants connectar amb la natura i aprendre sobre la biodiversitat local. Aquesta connexió no només és física, sinó també emocional i educativa, fomentant una relació més profunda amb el territori.
- Conscienciació ambiental: Un dels objectius clau de la Junta d’Arbres és informar la comunitat sobre la importància de la conservació de la biodiversitat local. A través de la seva revista, campanyes i activitats, l’associació treballa per sensibilitzar els habitants de Calonge i Sant Antoni sobre els reptes ambientals actuals, com el canvi climàtic, la degradació dels ecosistemes i la necessitat de protegir els espais naturals.
- Participació activa: La Junta d’Arbres fomenta la participació activa de la comunitat en la defensa del territori i la preservació del medi ambient. Això es tradueix en la promoció d’activitats d’activisme naturalista, com la neteja de platges, plantació d’arbres i la implicació en iniciatives locals de conservació. L’associació anima als ciutadans a ser partícips de les solucions ambientals, sent un agent actiu de canvi dins del seu propi municipi.
Activitats i projectes destacats
La Junta d’Arbres no només se centra en la sensibilització ambiental, sinó que també organitza una àmplia gamma d’activitats per involucrar la comunitat en la conservació del medi ambient. Una de les seves principals accions és l’edició de la revista anual, que recull articles de membres de l’associació i experts en diversos àmbits relacionats amb la natura i el medi ambient. Aquesta revista serveix de plataforma per compartir coneixements, experiències i històries locals sobre la natura, així com per destacar projectes ambientals i iniciatives de conservació.
A més, l’associació impulsa projectes locals com la protecció d’arbres singulars i la promoció de bones pràctiques ambientals. Un exemple destacat d’aquesta tasca és la campanya per mantenir l’entorn dels arbres lliure d’asfalt, per garantir la seva salut i creixement adequat. La Junta d’Arbres treballa també per sensibilitzar la comunitat sobre la importància de plantar nous arbres i conservar les espècies locals que formen part del patrimoni natural de Calonge i Sant Antoni.
El Pi Gros de Calonge: símbol de la Junta d’Arbres
Un dels símbols més reconeguts de l’associació és el Pi Gros de Calonge, un pi pinyoner (Pinus pinea) situat a prop de l’escola Pere Rosselló. Aquest arbre, que pot tenir entre 100 i 120 anys, és una icona de la localitat i un testimoni viu de la història del poble. Amb una alçada de 22,7 metres, un diàmetre de tronc a la base de 3,92 metres i una copa de 23 metres de diàmetre, el Pi Gros és un element distintiu del paisatge local.
A més de la seva importància natural, el Pi Gros ocupa un lloc destacat en la cultura local. Les anècdotes sobre aquest arbre formen part de la història oral del municipi, i molts veïns el consideren un “tòtem protector” de la comunitat. Per a la Junta d’Arbres, el Pi Gros no només representa la força de la natura, sinó també la necessitat de preservar els arbres i el medi ambient per a les futures generacions.
Organització i contacte
L’Associació Junta d’Arbres de Calonge i Sant Antoni compta amb un equip dedicat a coordinar les seves activitats i gestionar els seus projectes. La coordinació de l’associació està a càrrec de Dolors Carrascal Triola i Montse Convalia, amb la col·laboració de Laia
-
Introducció i Importància del Mar
La tercera edició de la “Revista Junta d’Arbres” posa el focus en el mar, amb l’objectiu de promoure la consciència ambiental i sensibilitzar sobre la importància de la protecció de l’oceà i les seves abundants i diverses formes de vida. La revista introdueix el tema amb una editorial que destaca com l’oceà és una part fonamental de la natura, una xarxa que interconnecta tota la vida a la Terra. Aquest tema, “La veu del mar”, busca reflexionar sobre el paper essencial de l’oceà en la regulació del clima global, la biodiversitat, i la sostenibilitat dels ecosistemes.
La revista destaca l’oceà com un productor principal d’oxigen, responsable de la generació d’una part significativa de l’oxigen que respirem. Així mateix, subratlla la capacitat de l’oceà per absorbir el 30% del CO₂ produït per l’activitat humana des de la Revolució Industrial, contribuint a mitigar l’impacte del canvi climàtic. Aquesta tasca essencial de l’oceà de regular el clima és de gran importància per al futur del planeta, ja que els oceans actuen com a reservoris de carboni, evitant l’augment de les temperatures globals.
Aquesta primera secció de la revista també aborda la interrelació entre la natura i l’oceà, ressaltant la funció dels mars com a reguladors dels cicles de nutrients, com el nitrogen i el fòsfor, que són fonamentals per mantenir la vida terrestre i marina. Els ecosistemes marins, amb les seves espècies i recursos naturals, són de gran importància per a la humanitat, no només com a font d’aliment, sinó també com a recursos vitals per a la medicina i la recerca científica. La revista posa èmfasi en el paper primordial de la biodiversitat marina, ja que els mars alberguen una gran varietat d’espècies, moltes de les quals encara no han estat descobertes o estudiades completament.
En aquest context, l’editorial convida els lectors a reflexionar sobre l’impacte de les activitats humanes, com la sobrepesca, la contaminació i el canvi climàtic, que amenacen els ecosistemes marins i les espècies que depenen d’ells. La revista fa una crida a l’acció, destacant la necessitat de protecció i conservació de l’oceà per assegurar la salut i la biodiversitat dels oceans i, per tant, la supervivència de les generacions futures.
2. Flora Marítima i Costanera
Una de les seccions més destacades de la “Revista Junta d’Arbres número 3” és la que fa referència a la flora marítima i costanera, centrant-se en espècies vegetals que juguen un paper crucial en l’ecosistema litoral. En aquesta edició, s’analitzen dues espècies emblemàtiques de la zona: el tamariu (Tamarix gallica) i el fonoll marí (Crithmum maritimum), ambdós elements imprescindibles en la preservació dels ecosistemes de la costa.
Els Tamarius (Tamarix gallica)
Els tamarius són arbustos o petits arbres originaris d’Euràsia i d’Àfrica que creixen en terrenys sorrencs, humits i salins, especialment prop de les rieres i a la rereplatja de la costa. Aquesta espècie, que forma part de la flora costanera local, és coneguda pel seu paper fonamental en la fixació de dunes i la protecció dels ecosistemes litorals. Els tamarius ajuden a estabilitzar el terreny, resistint les ventades i les riuades gràcies a les seves arrels profundes, que contribueixen a mantenir l’estructura del sòl.
Un dels aspectes més interessants d’aquesta planta és la seva capacitat d’adaptar-se a condicions climàtiques extremes, com els vents salins i les temperatures elevades. Les seves fulles en forma d’escates li permeten retenir l’aigua de la humitat ambiental, especialment en època estival, quan el vent i la marinada poden fer que la planta absorbeixi aigua de l’ambient. En la temporada de tardor, el canvi climàtic ha alterat el seu cicle natural, provocant una floració més tardana de la que era habitual, amb flors de color rosat quasi blanc.
El tamariu és també conegut per les seves propietats medicinals. L’aigua de tamariu, obtinguda bullint les branques tendres de la planta, es fa servir tradicionalment per a la salut digestiva, amb propietats tonificants per a l’estómac i el fetge. A la revista es fa esment a diversos tamarius notables situats a Calonge i Sant Antoni, com els que creixen al carrer del Pont o els plantats a l’aparcament del Collet. Aquestes espècies formen part del paisatge natural de la zona, recordant la importància de conservar els arbres autòctons.
El Fonoll Marí (Crithmum maritimum)
El fonoll marí és una planta herbàcia i perenne que creix en zones rocoses de la costa mediterrània. Aquesta planta carnosa, amb fulles suculentes i aromatitzades, és coneguda per les seves propietats gastronòmiques i medicinals. El fonoll marí és una espècie que s’ha adaptat de manera excel·lent a les condicions extremes de la costa, resistint els vents, les temporals i l’alteració de l’hàbitat que afecta a altres espècies.
Una de les característiques més fascinants del fonoll marí és el seu sabor anisat i salabrós, que el fa una delícia en la cuina mediterrània, especialment quan es consumeixen les seves fulles i brots tendres. La planta és rica en minerals i antioxidants, i es creu que té beneficis per a la digestió i l’estimulació de l’apetit. Tot i la seva resistència, el fonoll marí està sent amenaçat per l’excés de recol·lecció i l’alteració del seu hàbitat natural. Aquesta planta es troba inclosa en el Catàleg d’espècies amenaçades i d’especial protecció de les Balears, fet que destaca la necessitat de la seva conservació.
Perfecte! Continuem amb la tercera part de la revista, centrada en la recerca i coneixement marítim.
3. Recerca i Coneixement Marítim
Una de les seccions més valuoses de la “Revista Junta d’Arbres número 3” és la que aborda la recerca i el coneixement científic relacionat amb els ecosistemes marins i la pesca. Aquesta part de la revista posa en relleu diverses iniciatives que busquen preservar i entendre millor el món marí, destacant institucions com el Museu de la Pesca de Palamós, la Càtedra d’Estudis Marítims (CEM) i el Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Documare), així com les seves contribucions al coneixement i la conservació de l’entorn marí.
Museu de la Pesca de Palamós i Fundació Promediterrània
El Museu de la Pesca de Palamós, inaugurat el 2003, és un espai dedicat a la preservació, estudi i difusió del patrimoni pesquer de la zona. Aquesta institució no només s’ha convertit en un element clau per entendre la història i la cultura de la pesca a la Costa Brava, sinó també en un lloc de diàleg entre la comunitat pesquera i la societat. L’objectiu del museu és posar en valor el coneixement tradicional de la pesca i, al mateix temps, sensibilitzar el públic sobre els reptes que afronta la indústria pesquera en l’actualitat, com la sobrepesca i els canvis ambientals.
Aquesta secció de la revista també destaca la tasca de la Fundació Promediterrània, que col·labora activament amb el museu i altres entitats en la recerca i la protecció dels recursos marins. La fundació organitza activitats educatives i divulgatives per promoure la sostenibilitat i la conservació del medi marí. Així mateix, s’impulsen programes de voluntariat que permeten a la comunitat local implicar-se en tasques de vigilància i protecció de l’entorn costaner.
Càtedra d’Estudis Marítims (CEM)
La Càtedra d’Estudis Marítims (CEM), creada l’any 2000 mitjançant un conveni entre l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona, és un altre element fonamental en la recerca marítima a la zona. Aquesta càtedra té com a missió promoure el coneixement científic sobre els ecosistemes marins, la biologia pesquera, l’economia de la pesca, el turisme nàutic i altres aspectes relacionats amb el medi marí.
A través de la CEM, s’han desenvolupat nombrosos projectes de recerca d’avantguarda que aborden temes com el canvi climàtic, la gestió pesquera i la sostenibilitat dels recursos marins.
Un altre dels grans èxits de la CEM ha estat la creació del segell de qualitat “Marca de Garantia Gamba de Palamós”, que ha permès distingir aquest producte local de la resta de captures, garantint-ne l’origen i la qualitat. Aquest projecte ha contribuït a prestigiar la gamba rosada de Palamós, que és una de les espècies pesqueres més representatives de la zona.
Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Documare)
El Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Documare) és una altra peça fonamental en la preservació del patrimoni pesquer i marí. Creat el 2006 amb la implicació de la CEM, aquest centre es dedica a sistematitzar, conservar i difondre tota mena de documentació relacionada amb la pesca i el mar. Entre els seus fons es poden trobar una gran varietat de materials, des de llibres i publicacions científiques fins a documentació audiovisual i cartes nàutiques.
Una de les tasques més rellevants de Documare és el repositori de memòria oral, que inclou testimonis enregistrats de pescadors, mestres d’aixa i altres figures vinculades al món marítim. Aquesta col·lecció de testimonis orals és una font de coneixement únic sobre les tradicions pesqueres i la vida a la costa, i ha estat de gran utilitat per a la recerca històrica i etnogràfica de la zona.
Documare també col·labora en la creació de continguts divulgatius, com exposicions i articles, que ajuden a sensibilitzar el públic sobre la importància de la pesca sostenible i la conservació del medi marí. Així mateix, el centre organitza activitats educatives i de formació per a estudiants i professionals del sector, amb l’objectiu de promoure el coneixement i la formació en els àmbits de la biologia marina, la pesca sostenible i la gestió dels recursos marins.
4. Projectes Ambientals i de Conservació
La “Revista Junta d’Arbres número 3” dedica una secció a diversos projectes ambientals que busquen la conservació dels ecosistemes marins i la protecció de la biodiversitat local. Aquests projectes no només tenen com a objectiu millorar la salut del medi ambient, sinó també involucrar la comunitat en la presa de consciència sobre els impactes humans en la natura. Dos dels projectes més destacats que es presenten en aquesta edició són el Projecte BioPais i el Projecte LIFE medCLIFFS, ambdós centrats en la preservació de la biodiversitat marina i l’equilibri ecològic de la Costa Brava.
Projecte BioPais: La preservació de la biodiversitat marina
El Projecte BioPais es focalitza en la preservació dels espais marins de gran valor ecològic, com els de la zona del Cap de Creus i el Golf de Roses, que han estat identificats com àrees d’alt potencial per a l’eòlica marina. Aquest projecte avalua els impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones tan sensibles com aquestes. La zona de Cap de Creus/Golf de Roses ha estat declarada d’alt valor ecològic i paisatgístic, amb una gran biodiversitat marina, i per això és essencial garantir que les noves iniciatives energètiques no suposin una amenaça per a aquests ecosistemes fràgils.
El projecte està coordinat per la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col·laboració amb altres centres d’investigació i amb el suport de la Fundación Biodiversidad del MITECO. Un dels aspectes més importants de la iniciativa és l’avaluació dels impactes ambientals potencials abans de prendre decisions sobre la ubicació i construcció de parcs eòlics marins. Una recomanació preliminar del projecte és evitar instal·lar parcs eòlics a les àrees marines protegides i els seus voltants per no posar en perill les espècies i els serveis ecosistèmics que depenen d’aquestes zones.
En aquest sentit, el projecte BioPais subratlla la necessitat d’un enfocament científic independent en la presa de decisions sobre l’eòlica marina, per assegurar que la seva implementació no afecti greument la biodiversitat marina. També s’analitzen les repercussions que aquests projectes poden tenir en la qualitat del paisatge i la percepció pública del territori, aspectes que són de gran rellevància per als habitants de la zona i per a la indústria turística.
Projecte LIFE medCLIFFS: Protecció de les espècies en perill
Un altre projecte destacat és el Projecte LIFE medCLIFFS, finançat per la Unió Europea, que se centra en la gestió de les espècies de plantes al·lòctones invasores (EPAI) que amenacen la biodiversitat florística dels penya-segats mediterranis. Aquest projecte té un impacte directe sobre els hàbitats costaners de gran valor ecològic, com els de la Costa Brava, que estan amenaçats per l’expansió de plantes exòtiques invasores.
Les espècies invasores són una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat a nivell mundial, i els hàbitats mediterranis són especialment vulnerables a aquesta amenaça. A través del projecte LIFE medCLIFFS, es treballa per identificar, controlar i eradicar les espècies invasores, tot afavorint la recuperació de les espècies endèmiques com l’Ensogpeguera (Limonium geronense) i el Seseli farrenyi, una planta única al món que és particularment amenaçada.
L’associació La Sorellona col·labora en aquest projecte, organitzant sortides interpretatives per identificar i eliminar les plantes invasores als penya-segats de la zona. A través d’aquestes sortides, la comunitat local s’implica activament en la protecció dels hàbitats costaners, adquirint coneixements sobre les espècies autòctones i les invasores. Un dels objectius a llarg termini és recuperar la vegetació originària i reduir l’impacte de les espècies que alteren el paisatge natural.
Aquesta secció de la revista també fa una crida a la implicació ciutadana en la conservació dels ecosistemes costaners, destacant que la protecció de la biodiversitat no és només responsabilitat dels experts, sinó també de la comunitat local. Això inclou la sensibilització sobre els perills de les plantes invasores i la importància d’adoptar pràctiques de jardineria i paisatgisme responsables per evitar la propagació d’espècies no autòctones.
Neteja de Platges i Accions Comunitàries
La Junta d’Arbres també participa activament en iniciatives locals de neteja de platges, com la jornada organitzada per l’Ajuntament el passat 8 de setembre. Aquesta acció comunitària va permetre als veïns de Calonge i Sant Antoni implicar-se en la protecció del medi ambient de la zona litoral, eliminant deixalles i residus que amenacen la salut dels ecosistemes marins.
Aquesta neteja de platges forma part de les activitats habituals de l’associació per fomentar la consciència ambiental i la implicació dels veïns en la cura del seu entorn natural. Les accions de neteja no només contribueixen a la protecció de l’entorn, sinó que també serveixen per sensibilitzar la població sobre la contaminació marina i la necessitat de reduir el consum de plàstics i altres materials no biodegradables.
Perfecte! Continuem amb la cinquena part, centrada en la fauna marina i els ocells marins.
5. Fauna Marina i Ocells Marins
Una de les parts més fascinants de la “Revista Junta d’Arbres número 3” és la que dedica a la fauna marina i els ocells marins, destacant la biodiversitat que habita a les aigües i costes de la Costa Brava. Aquesta secció tracta diversos animals marins emblemàtics, des de peixos fins a mol·luscs i ocells marins, subratllant la importància de conservar els seus hàbitats naturals i protegir-los davant les amenaces ambientals.
La Sardina (Sardina pilchardus)
La sardina és un dels peixos més abundants del Mediterrani i un component essencial de l’ecosistema marí. Es tracta d’un petit peix pelàgic que forma grans bancs a les aigües costaneres. La sardina té un paper crucial com a aliment per a moltes altres espècies marines, com tonyines i dofins, així com en la dieta humana, ja que és un peix ric en greixos saludables, com l’Omega-3.
Malgrat la seva importància ecològica i pesquera, la sardina ha patit un gran declivi a causa de la sobrepesca i l’augment de la temperatura de l’aigua per culpa del canvi climàtic. Els científics han observat que les temperatures més elevades afecten la distribució de la sardina, que tendeix a desplaçar-se cap a les zones més fredes del Mediterrani. A la revista, es detalla la importància de la preservació de la sardina com a font d’aliment per a altres espècies i el seu paper fonamental en la cadena tròfica marina.
Un dels aspectes que es destaca és la qualitat de la sardina de Palamós, que s’ha distingit per la seva frescor i qualitat, ja que no presenta els paràsits com l’Anisakis que afecta a altres zones. A més, a través d’iniciatives de gestió pesquera responsable, es busca revaloritzar la sardina local i garantir que les captures es facin de manera sostenible, respectant les normatives pesqueres i promovent la seva recuperació.
La Sípia (Sepia officinalis)
La sípia és un mol·lusc cefalòpode que habita a les aigües costaneres de la Mediterrània i l’Atlàntic. Aquest animal, conegut també com a choco o jibia, és famós per la seva capacitat de canviar de color gràcies a la seva pell rica en cromatòfors, cèl·lules especialitzades en el canvi de tonalitat. La sípia utilitza aquesta habilitat per camuflar-se amb el seu entorn i escapar de depredadors.
La sípia es pesca tant per consum humà com per la seva utilització en productes comercials, com l’ús de la seva barqueta calcària en joieria. A la revista, es destaca la seva distribució i comportament, com el fet que prefereix les aigües poc profundes i les zones rocoses, i que en èpoques de reproducció es desplaça cap a les zones costaneres per a la posta dels ous.
Aquesta secció també fa èmfasi en les pràctiques pesqueres responsables, ja que la pesca de la sípia pot tenir un impacte significatiu en les poblacions si no es regula adequadament. A través de la revista, es promou la conservació d’espècies com la sípia, amb l’objectiu de garantir que continuïn sent part de l’ecosistema marí de manera equilibrada.
El Corb Marí Emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii)
Un dels ocells marins més emblemàtics de la costa catalana és el corb marí emplomallat. Aquesta subespècie endèmica del Mediterrani és especialment coneguda pel seu plomatge negre i el seu comportament de pesca. El corb marí es caracteritza per la seva capacitat per submergir-se i pescar peixos petits, els quals constitueixen la major part de la seva dieta. A la revista, es destaca que aquest ocell és una espècie vulnerable, amb una població global de només unes 10.000 parelles, la qual cosa el fa susceptible a l’extinció si no es prenen mesures adequades per a la seva protecció.
La revista també explica que el corb marí nidifica en penya-segats costaners, aprofitant les coves i fissures per protegir els seus nius de depredadors terrestres. La seva dieta variada inclou peixos petits de fons sorrencs i altres espècies demersals, així com mol·luscs i crustacis.
Els ocells marins, com el corb marí, s’enfronten a diverses amenaces, com les captures accidentals en xarxes de pesca i la presència de microplàstics en el seu entorn, que afecten la salut i la supervivència de les seves poblacions. La revista subratlla la necessitat de protegir els seus hàbitats i promoure pràctiques de pesca més sostenibles per garantir que aquests animals continuïn sent part de la fauna marina de la Costa Brava.
Altres Fauna Marina
A més dels peixos i ocells marins, la revista també fa referència a altres espècies que habiten a les aigües de la Costa Brava, com el cavallet de mar, l’estrella de mar i altres animals subaquàtics com els coralls i els peixos de colors vius. La diversitat de vida marina és un dels tresors naturals més valuosos de la zona, i la protecció d’aquestes espècies és fonamental per mantenir l’equilibri ecològic.
A la revista es destaca el treball de naturalistes i fotògrafs submarins, com en Carles Figueras, que realitza sortides de pesca i observació per identificar i documentar la fauna marina local. Les sortides d’observació de la fauna marina no només serveixen per a la conservació, sinó també per sensibilitzar el públic sobre la riquesa natural de la Costa Brava i la necessitat de protegir-la davant les amenaces actuals.
Convida a la Lectura de la Revista: Una Crida a la Protecció de la Natura
En aquesta nova edició de la Revista Junta d’Arbres número 3, us convidem a endinsar-vos en un viatge fascinant pel nostre entorn natural. Des de la profunditat dels oceans fins als arbres que ens envolten, cada pàgina és una invitació a descobrir, entendre i, sobretot, estimar els elements que conformen la nostra natura. El mar, les seves espècies marines i la biodiversitat costanera són una part fonamental del nostre patrimoni, i només mitjançant el coneixement i la conscienciació podrem protegir-los per a les generacions futures.
Aquesta revista no és només una font d’informació, sinó també una crida a l’acció. Cada tema abordat, des de la importància de la preservació de les espècies marines fins als projectes locals de conservació, destaca el paper vital que tots jugam en la protecció del nostre planeta.
Estimem la natura perquè és part de nosaltres. El nostre compromís amb el medi ambient no només es manifesta en les paraules, sinó també en les accions concretes: des de les petites decisions diàries fins a les grans iniciatives que sumen esforços per preservar els nostres ecosistemes. La natura no té una segona oportunitat, però nosaltres sí. Així que, llegiu aquesta revista, connecteu amb la riquesa del nostre entorn i recordeu que cada pas que fem per protegir-lo és una victòria per al futur del nostre planeta.
Unim forces per conservar la bellesa del nostre món natural.
