La gestió de la sostenibilitat, la clau del futur de la humanitat
En temes de sostenibilitat, el futur és ara. És ara, ja, que notem l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient; és ara, ja, que es fa evident el canvi climàtic i que vivim les seves conseqüències; i també és ara, ja, que hem d’actuar. Sense esperar més. Perquè és només avui que tenim l’oportunitat de lluitar contra l’emergència climàtica i disminuir, o amb molta sort revertir, alguns dels seus efectes sobre el nostre planeta.
Posem-hi dades, a aquest present.
El 70% de la Terra és aigua, i és una de les condicions indispensables de la nostra existència. De la nostra i de tantes altres espècies. Mars i oceans són l’hàbitat de 230.000 espècies conegudes a nivell mundial, 91.000 espècies de flora i fauna només a Espanya.
Actualment, menys d’un 3% dels oceans estan protegits i dos terços de l’aigua dels mars i dels oceans són aigües internacionals sense cap regulació sobre la protecció de la seva biodiversitat. I això és molt i molt poc, ja que les xifres sobre el seu estat són alarmants:
Es calcula que aigües oceàniques han absorbit més del 93% de la calor extra produïda per l’ésser humà des dels anys ’70; se sap que són moltes les espècies animals i vegetals que es veuen greument afectades per la gestió inadequada dels residus que acaben arribant als mars; un 58% de les poblacions de peixos mundials estan sobreexplotades; i es coneix l’existència de les anomenades “Illes Escombraries”, com la que hi ha a l’oceà Pacífic, d’1,6 milions de km2 (2,6 vegades la Península Ibèrica) i 80.000 tones de plàstic.
Sabem que la vida a la Terra depèn directament dels oceans. Ens cal, des de ja, assumir la cura de l’entorn marí com a un compromís ineludible.
El malson del plàstic
És una evidència: els plàstics han envaït el planeta. Estan a tot arreu, als oceans també. I el problema s’agreuja amb el temps. El procés de deteriorament de les deixalles plàstiques genera els temuts microplàstics, petits fragments de plàstic, de mides molt petites, que representen un greu problema, tant per a la biodiversitat com per la salut de totes les espècies, la humana inclosa.
Molts organismes acaben absorbint o ingerint aquests microplàstics, allotjant-los sense voler als seus cossos i teixits, fet que acaba provocant fins i tot la mort d’espècies animals.
El repte, aquí, és doble. Per una banda cal aconseguir reduir dràsticament la generació de deixalles plàstiques. Si no hi ha plàstic, no hi haurà microplàstics.
I per altra banda, com que el volum actual de residus d’aquest tipus és elevadíssim, cal aconseguir determinar quin impacte tenen els microplàstics sobre cada àrea, les marítimes especialment; d’on provenen en cada cas i de quin producte s’han microfragmentat. Només així podrem incidir en la causa del problema.
Mans a la feina: on són les solucions
Sabem que hi ha negacionistes del canvi climàtic que es dediquen a propagar fake news (notícies falses) sobre el tema. En som conscients i intentem no deixar-nos enganyar. Hi ha, però, una altre perill del que no en tenim tanta consciència: també hi ha un interès de certs actors socials de transmetre la idea que no hi ha res a fer, que no cal pensar cap canvi perquè ja no hi ha solució. És una altra tipus de fake news que busca evitar qualsevol mobilització, evitar qualsevol canvi per poder mantenir-se així, dins la comoditat del seu status quo.
No és cert, sí que hi ha coses a fer i les hem de fer.
- Cal que les empreses integrin les polítiques de sostenibilitat dins del seu ADN, adoptant un compromís sostenible real i promovent l’eficiència energètica, l’aprofitament dels recursos i un consum responsable.
Cal que la ciutadania exigeixi a les empreses aquest compromís. I es pot fer: només cal no consumir allò que ha estat produït sense aquests criteris de sostenibilitat. - Cal col·laborar i donar suport a iniciatives, programes i organitzacions que treballin per reduir l’impacte mediambiental. Hi ha moltes opcions: expedicions de pescadors destinades a recollir residus en flotació; programes d’economia circular que converteixen els residus en, per exemple, teixit per fabricar mantes; recollides de firmes per exigir un Tractat Global dels Oceans que protegeixi les aigües del món, i un llarg etcètera.
- Cal exigir als nostres governants polítiques mediambientals reals i eficaces; exigir que protegeixin les aigües d’alta mar i el llit marí que hi ha a sota; exigir acabar amb l’urbanisme costaner desproporcionat, la mala gestió de la contaminació, del trànsit marítim i de la pressió sobre el litoral. Cal demanar polítiques de regulació dels plàstics i exigir que les lleis es compleixin. I es pot fer: només cal organitzar-se i prendre consciència de la força política de la ciutadania.
- Cal incorporà les 5R en el nostre dia a dia: Reduir (agafar consciència i comprar els mínims productes possibles que estiguin envasats amb plàstic), Reutilitzar (allargar al màxim la vida dels plàstics que ara ens envolten), Reciclar (sempre fer una bona gestió dels residus), Recuperar (procurar donar una altra vida al material), i ben segur el més important: Repensar el seu consum, cercar alternatives que evitin el plàstic.
I és que l’acció repetida milions de vegades és la base de la diferència i del canvi real.
