AGRAÏMENT A EN JOAN SANTOLÀRIA
(La Gemma em demana, amb la pressa acostumada, quatre, només quatre ratlles per agrair a en Joan Santolària tanta amabilitat…).
Era l’any 1995 i algú del poble em va dir: «Vine, que et presentaré un noi una mica estrany que vol recuperar una embarcació d’època que acaba de portar d’Eivissa…».
El vaig anar a conèixer. Estava ajupit, enquibit a la proa o la popa, no ho recordo exactament, tot calafatejant, arromangat fins a dalt de tot per fer la seva feina. Me n’explicà les raons: pensava que recuperar aquella peça podia ser un bon projecte. I així va acabar la conversa.
Ahir, passats vint-i-un anys, aquell projecte, el Rafael, va servir per presentar-ne un altre, també de recuperació, de somnis d’un futur on es compatibilitzen tradició i modernitat, respecte i progrés.
I qui comandava l’embarcació era aquell noi amant de la natura i cosmopolita, amb un peu entre el mar i les Gavarres, al Mas Cabré, i l’altre a Nova York.
Joan, és tot un privilegi tenir-te entre nosaltres: GRÀCIES!
AGRAÏMENT A EN JOAN ROVIRA
No us ho creureu, però ja fa 40 anys de la primera vegada que parlava amb el pare del Joan, el Sr. Joan Rovira; ho fèiem a l’Ajuntament de Palamós, comentant una maqueta de la zona. Jo acabava d’arribar-hi a la zona i ell em delità amb les seves explicacions i opinions en relació amb aquelles cales reproduïdes.
I abans d’ahir, en Jaume em va obsequiar amb detalls deliciosos sobre les diferències entre un Provença (NNE) i un Gregal (NE), mentre lamentava que, des de la gran nevada de fa uns anys, els pins havien perdut el seu verd intens. També m’informà que l’escull més perillós no era el que es veia sinó el que continuava direcció est, amagat a mig metre de fondària. Ah! I a més va encendre el tabac de la pipa amb una lupa reservada per a aquest propòsit.
Quin plaer conversar amb persones així!
Gràcies, Joan!
Jordi Sistach,
President – Associació Amics de les Illes Formigues
