Apareixen un munt de baldrigues mortes a la platja de la Fosca, a Palamós.
Totes havien estat víctimes de males pràctiques dels pescadors de la zona.
Cal aplicar mesures per a evitar més Baldrigues mortes
El dilluns passat, dia 11 maig , van aparèixer a la platja de la Fosca, a Palamós, un munt de baldrigues mortes a trencar de les onades.
Suposadament els pescadors, en recollir els estris per pujar les captures a bord de les seves barques, van trobar-se aquestes aus marines atrapades en els hams. Un cop extretes el corrent, les portà fins a la platja de la Fosca.
Baldriga cendrosa, espècie protegida
En el nostre litoral hi trobem tres espècies diferents de baldrigues: la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus).
Les dues primeres catalogades segons la llista vermella de la IUNC com a espècies en perill i la baldriga balear catalogada com a espècie en perill crític d’extinció.
A les nostres costes són espècies protegides.
Passen majoritàriament part de les seves vides al mar, realitzant desplaçaments de milers de quilòmetres per intentar localitzar les seves preses favorites i apareixen per la costa en l’època de reproducció, que no comencen fins als 7 anys d’edat, quan posen un únic ou.
La baldriga pot arribar a viure més de 30 anys, aquestes característiques de vida fa que siguin molt sensible a la mort prematura causada per les arts de pesca, ja que moltes aus ni tan sols han tingut temps de començar a criar.
En poques paraules, són uns animals magnífics, que cal protegir.
Evitar els accidents, evitar més morts d’espècies protegides
El que va passar a la Fosca, desgraciadament, no és la primera vegada i tan corbs marins, com baldrigues o fumarells, tots ells especialment protegits, cauen víctimes dels arts de pesca, tant de professionals com de pesca esportiva.
En el cas de la Mediterrània, la pesca amb palangre de fons és principalment artesanal, però els hàbits de pesca (calada durant l’alba, quan les aus estan més actives) i la pròpia configuració del palangre (l’ús d’esquers atractius per als ocells i la utilització de flotadors que disminueixen la velocitat d’enfonsament dels esquers), faciliten la captura involuntària de aus.
Recordem que els pescadors perden desenes o centenars d’esquers destinats a les espècies objectiu, i fins i tot pot danyar les seves arts de pesca.
Tot plegat convida a millorar , per a ser més efectius i menys nocius.
Existeixen maneres d’evitar-ho.
S’han fet nombrosos estudis i des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació s’han publicat manuals i instruccions que conviden a prendre una sèrie de mesures molt poc costoses, que redueixen molt significativament la pesca accidental d’ocells marins.
- Manual de buenas prácticas en la pesca de palangre de fondo
- Pesca de palangre. Com reduir la captura accidental d’aus marines.
- Els pescadors de llançà participen en un estudi per reduir la captura d´aus
Cal afegir que aquesta pesca és accidental, per tant, que els agents rurals no procediran amb una sanció, sinó que la seva acció és la de cercar un centre de recuperació on un servei veterinari aplicarà el tractament que li pertoqui a l’au.
En el cas que les aus capturades accidentalment, estiguin mortes, també s’ha d’informar els agents rurals, ja que proporcionen informació molt valuosa per a diversos fins científics de gran interès per a la conservació de les aus i del medi marí, com estudis d’alimentació i contaminació.
És absolutament necessari fer l’esforç de posar en pràctica aquests usos.
Una simple línia d’espantaocells o una pesca nocturna en són suficients per resoldre gran part d’aquest problema.
Aquestes mesures, dissenyades específicament per a la pesca amb palangre, funcionen amb notable èxit, podent reduir més de l’90% les captures d’aus! A més, són fàcils d’implementar i de baix cost per al pescador
Petits canvis en els hàbits amb grans efectes
També cal fer esment que els pescadors són els primers interessats en la protecció del medi natural de la nostra costa.
Evitar els robatoris dels esquers i les captures accidentals permetrà una bona convivència entre les aus i els palangrers al mar.
La solució per evitar aquest conflicte es basa en petits canvis en els hàbits de pesca que comporten grans beneficis tant per a les aus com per als pescadors.
Ningú vol que la pesca a les nostres aigües sigui un problema, tothom espera que formi part de la solució.
Esperem que els homes de la mar comencin a ésser-ne conscients.
Hams sense ocells – UNIVERSITAT DE BARCELONA
