Aquest és el segon any que els Amics de les illes Formigues fem el seguiment de les sepieres de la Badia de Palamós que els pescadors artesanals de la Confraria han instal·lat amb la intenció de d’ajudar a la reproducció de les sèpies.
La regressió dels alguers ha fet que les sèpies perdin el seu hàbitat natural.
Aquestes són una espècie estacional i estan ben valorades a la llotja, però ara han reduït molt i per assegurar-se la seva continuïtat, els pescadors, han fet un alguer artificial, a la vora de la sorra, i així assegurar-ne el seu futur.
Al llarg de prop d’un km aproximadament hem comprovat l’estat de l’alguer artificial: una línia de rams de branques lligades a un cap i enfonsades per donar refugi a les ponedores.
Segurament per la data de la immersió, finals d’agost,no hem trobat ous de sèpia (només un d’eclosionat) l’any anterior vàrem baixar a primers d’agost.
Cada ponedora pot posar entre 400 i 6000 ous. Aquest ous son com petites llimones que s’agrupen com raïms al voltant de les branques. Tot i això aquest any hem vist, més ous de calamars que de sèpies. També ens hem creuat durant la immersió varies sèpies que nedaven per la zona.
D’aquest alguer artificial podem dir que les branques enfonsades d’eucaliptus aguanten menys que les de pi i sabem que les de llentiscle i de gallerans tenen molta durada i aguanten molt be.
L’objectiu d’aquests rams és que facin de nius de les sèpies, així els ous queden amagats dels depredadors després que la femella els camufli amb la seva tinta.
Al principi de la immersió hem trobat forces clapes de posidònia, una planta endèmica del mediterrani amb una funció important en la filtració dels sediments que dona una transparència única, i que contribueix a mantenir la qualitat i oxigenació de l’ecosistema submarí.
I aquí és on hem trobat més espècies: des d’una escòrpora petita, un llorito, molts ermitans, un cuc difícil de veure, un cerianthus i malauradament alguna nacra morta, juntament amb clapes de posidònia arrencada.
Un cop avançada la immersió ens ha animat la descoberta de grans praderies de Cymodocea nodosa, aquest tipus de fanerògama marina, a més de ser l’hàbitat de moltes espècies que hi troben el refugi perfecte per reproduir-se i fer-hi créixer els alevins, contribueix a l’absorció de Co2 i la producció d’oxigen i és també de vital importància per la futura colonització de la posidònia.
Podríem dir que és la seva precursora ja que per poder instal·lar-se la posidònia, abans cal que la Cymodocea hagi colonitzat l’espai, estenent les seves arrels a mode de línies soterrades i estabilitzant així el fons tou sorrenc.
Tot plegat fa que aquesta troballa sigui una molt bona notícia, i reforça la necessitat de mapar aquest tram de costa per a poder fer un millor diagnòstic i seguiment d’aquestes fanerògames marines. A l’acabar la immersió i deixar deixalles que hem recollit durant el trajecte sobre la coberta del vaixell, ens ha sorprès un pop que ha sortit disparat d’una llauna de beguda i que hem immediatament a la mar.
