El passat dissabte 28 de gener van tenir lloc les “1eres Jornades de Conservació i Aprofitament del Litoral Català”.
El president de l’associació Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, va disartar sobre “Només “Les Illes Formigues”?. No!: “El nostre mar”!!!”
1.-INTRODUCCIÓ
- Començo felicitant als organitzadors de les “Primeres Jornades” que neixen amb voluntat de crear sintonies, compartir coneixements i sensibilitats. Tant de bo féssim història i poguéssim dir, d’aquí uns anys “jo hi era…. “
- Cal reconèixer la vàlua de tots les ponents representants del món científic/universitari, molts d’ells amb experiència en la gestió d’iniciatives mediambiental o amb responsabilitat dintre la nostra administració.
- Entre tantes veus importants i profundes la nostra serà peculiar, I així ho dèiem a en Gerard quan ens convidava a intervenir.
2.-PRESENTACIÓ DEL GRUP
- Som “només” una de les moltes representacions de la societat civil que per tota la costa fan sentir la seva veu (Amics de la Fosca, Amics del Crit, Amics del Golfet…)
- Ens estrudctura la bona voluntat, amb tots els riscos i avantatges que comporta.
- Per tant el nostre discurs és el dels veïns, no el dels científics, ni el dels pescadors, ni el de qualsevol grup econòmic o interessat, encara que a títol personal s’han incorporat al grup. Tots compartim un sentiment: l’estima pel nostre territori i una voluntat: la il·lusió de recuperar la riquesa original.
3.- QUE ENS MOU
- La convicció de que la participació, en qualsevol àmbit de la convivència, sempre és positiva.
- El sentiment mediterrani:
- que és una cultura, una manera de ser, originada pel nostre mar des d’on han arribat totes les influències, la interculturalitat, el mar que ens ha obert vies pel comerç, el mar company diari. I, aquest mar ens preocupa.
- Ens mou la consciència del privilegi que significa viure aquí.
- Ens mou l’evidència de que el territori ja té molta pressió i que això anirà a més, Una evidència que es fa patent en qualsevol conversa de veïns, de pescadors professionals, artesanals o esportius, també en qualsevol conversa dels amants de la immersió, una d’elles em deia: “ja no faig immersió perquè m’entristeix veure com està”.
- Ens mou la degradació progressiva i evident del que abans era font de vida.
- Ens mou l’exemple d’altres indrets on ha estat possible revertir aquesta tendència ordenant els usos, prevenint els abusos i garantint la seva sostenibilitat, em refereixo a la sostenibilitat dels usos.
- L’esperança, volem pensar, de que encara hi som a temps.
- La constatació de que la pretensió d’ordenar els usos i de preservar la natura funciona en altres àmbits:
- La ciutat s’esforça per convertir-se en lloc de convivència, ordena la volumetria de les seves edificacions que alternen cada cop més en zones verdes. I, ara, ens semblaria inversemblant una ordenació urbanística que no seguís un criteri de respecte i gaudi mediambiental…
- Funciona també en grans conurbacions que conviuen, excepcionalment, no solament amb les seves zones verdes programades sinó amb grans espais naturals propers que donen esbarjo a la ciutadania i prestigi a la ciutat veïna.
- I, doncs, perquè no hem de fer el mateix amb la nostra costa, amb el nostre mar?
- Aquestes són algunes de les moltes reflexions que hem compartit en reunions i en converses privades.
- Com veuen son reflexions de sentit comú, perquè si goséssim entrar en el seu terreny, el de vostès, científics i gestors experimentats, de ben segur en sortiríem mal parats.
- Tanmateix, estem segurs de que tenim raó i autoritat per defensar la nostra il·lusió de revertir la situació actual i que ho hem de fer sense cap sentiment d’inferioritat, ni com demanant perdó per l’agosarament d’intervenir.
- El mar és de tots també dels que, senzillament, se’l miren embadalits.
3.-PROCÉS INTERN
- Intentaré resumir el camí recorregut fins arribar a la nostra actual proposta, dit d’altra manera, com hem anat articulant el nostre discurs al ritme de la nostra evolució.
- Iniciem la nostra reflexió recordant la proposta de la Reserva Marina i tot l’enrenou que va generar…. Més tard pensàvem la figura de Zona Marina d’Especial Protecció, però el resultat era el mateix: suspicàcia, menys teniment….
- Finalment, després d’alguns mesos, algú ens encamina cap a la figura del PEIN. “Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell Cap Roig”, aprovat el 6 de juny de 2006, que, des d’aleshores, s’està florint en alguna lleixa de l’administració.
- Perquè el PEIN
- Es va redactar amb la complicitat de tot el territori, de tots els sectors afectats i de totes les administracions competents, que no són poques………
- Les seves memòries introductòries, les orientacions resultants i les directrius d’actuació, la previsió d’usos i la seva regulació encara tenen molta actualitat i nosaltres, com a grup, evidentment, no superarem el que tècnics d’aleshores, amb el suport de diferents departaments universitaris, havien redactat.
- Ens dóna camp per córrer, marcant unes línies d’actuació que són i seran vigents
- Malgrat això volem fer alguna matisació:
- modificació en la delimitació del seu àmbit que ampliaríem per llevant fins els Ullastres quedant un triangle amb aquests tres vèrtexs, Agulla de Castell-Formigues- Ullastres;
- discrepem de l’enunciat d’una possible reserva marina. I discrepem principalment per la poca intel·ligència que significaria tornar a obrir un debat que ara seria tòxic;
- La nostra associació pretén ajudar a donar el primer pas d’un itinerari que mica en mica anirem descobrint;
- I, sincerament, ens emociona iniciar un camí sense saber el seu itinerari. Ens agradaria tant compartir amb més gent aquestes ganes d’aventura.!!!!
4.-OBJECTIUS
- Sovint es diu que cal conscienciar però nosaltres diem que és poc. Perquè la conscienciació es queda en el nivell intel·lectual i el que nosaltres pretenem és una mobilització que només es donarà amb la implicació afectiva de la població, de tots els sectors afectats i de la administració.
- Defensar la creació d’un ens supramunicipal on estiguin representats tots els sectors i totes les administracions per consensuar i ordenar els usos. I val a dir que aquesta figura de gestió no és idea nostra és una previsió ja contemplada en el PEIN.
- Defensem aquest ens, que es pot dir taula de gestió o com sigui, perquè sense aquesta estructura el nostre discurs es pot quedar en un brindis al sol . Efectivament qualsevol moviment necessita:
- carisma, és a dir idees
- i també institució que concreti les actuacions, que reguli i doni forma al sempre esperitós carisma. Institució versus carisma es la dialèctica clàssica de qualsevol moviment social.
- MOLT IMPORTANT:
- en aquest ens o taula de gestió, o com se digui, el territori és el principal protagonista i, malgrat la seva condició d’interlocutor privilegiat, no té la paraula;
- cal donar-li la paraula, preguntar-li quin és el seu estat, esbrinar quina és la seva tolerància, garantir la seva sostenibilitat i només després s’haurien d’acordar els usos;
- insistim i repetim, l’òrgan de gestió no ha de buscar el consens entre tots els interessos, sinó entre la sostenibilitat del territori i els seus usos.
- Aquest ens, perdonin la repetició, és una previsió del PEIN que, molt sovint, parla de la col·laboració interadministrativa i de la participació dels sectors afectats.
5.-ESTRATÈGIA
- Pel que fa a la conscienciació i implicació afectiva volem organitzar trimestralment taules rodones, conferències, exposicions…. que garanteixin les constants vitals de la nostra associació.
- I, respecte la creació d’aquest ens gestor, la nostra estratègia serà pressionar les autoritats perquè ho possibilitin. Ens consta que hi ha voluntat de fer-ho. En aquest sentit hem parlant amb els dos Directors Generals Srs. Ferran Miralles i Sergi Tudela , amb el Secretari General Sr. David Mascort, recordem també que el Sr. Sergi Tudela ha participat en la primera Taula Rodona que vàrem organitzar el 14 de novembre passat i que ens reiterà la seva decisió de crear aquest òrgan de participació i de gestió que nosaltres proposem. Simultàniament també contactarem amb tots els sectors directament afectats perquè la petició surti de baix a dalt .
6.- RESPOSTES QUE REBEM
- Al començament estàvem molt espantats però a mesura que ens presentàvem als diferents col·lectius ens anàvem animant:
- Efectivament, hem trobat voluntat d’implicació per part dels ajuntaments, Direccions generals de Política Territorial i d’ Agricultura, ramaderia i Pesca
- Hem contactat amb el sector nàutic, també amb la Cambra de Comerç, associacions de comerciants i altres amb resposta sempre positiva
- El que per nosaltres ha estat decisiu és la sintonia amb la confraria de pescadors de Palamós i personalment amb els dos patrons majors amb qui ens ha tocat parlar, primer en Cisco Benaiges i també en Toni Albalat, aquí presents, amb els que la empatia, la cordialitat i identificació han estat absolutes.
7.- CONCLUSIONS
- A Palamós una pretensió com la nostra obligatòriament ha de fer referència a Salvem Castell. Pels anys 90 vàrem aconseguir canviar una normativa urbanística per salvar Castell.
- Ara només demanem que es compleixi les previsions normatives.
- Ens escandalitza la passivitat amb què estem veiem la mort del nostre entorn privilegiat.
- Sense cap arrogància però sí amb molta fermesa diem que no defallirem i manifestem la nostra voluntat de que la conservació de les Illes Formigues, és a dir de tota la franja costanera, estigui en les converses dels veïns i en l’agenda política municipal i en els programes de les properes campanyes electorals.
- Sabem, per altra banda, que la situació està prou madura per consensuar actuacions des de tots els sectors i ho sabem per les respostes, pel retorn que ens arriba.
- Afirmem que tots en sortirem guanyant:
- els pescadors professionals, artesanals i esportius que tindran un viver generós que els permetrà desenvolupar la seva professió sabent que els seus fills, si volguessin, podrien seguir la tradició, i el mateix val per la pesca esportiva i qualsevol altra activitat vinculada amb l’entorn;
- tot el sector turístic que podrà seguir oferint un bon producte;
- els veïns que volen vida, no mort en el seu entorn.
- I, el principal beneficiat en serà el territori que recuperarà tanta bellesa, tanta vida, ara minvant.
- Per acabar un comentari sobre el títol d’aquesta presentació: Només les Formigues? No!: El nostre mar!. És una manera col·loquial de recollir el pensament de Plató quan afirmava que la particularitat es pot interpretar en clau universal: la degradació del nostre entorn immediat és un reflex del que passa a tota la mediterrània. També recull el pensament d’un altre filòsof Schopenhauer quan deia que el món està sotmès a uns corrents inevitables i imparables enfront dels quals l’individu poca cosa hi pot fer, un individu que només podria incidir positivament actuant sobre el seu entorn immediat.
- Sigui com sigui jornades com aquesta, iniciatives com les que aquí escoltarem de ben segur que contribuiran a conservar el nostre entorn.
- Felicitem als organitzadors i agraïm a tots vostès la seva benèvola comprensió i atenció envers nosaltres.
